dimarts, 28 de desembre de 2010

Arguments

Començarem aquest article a la nova manera garriguenca, per captar totes les sensibilitats. La quantitat de persones humanes que il.lustrament s'entatxonen al tren i es desplacen cada dia amunt i avall, copen aquestes criatures inanimades de Renfe amb les històries més insospitades. Anècdotes que es trasmuden d'il.lustres a partir que els posem el focus al damunt. L'acumulació d'hores al tren i la dèria de parar l'orella fan que alguns relats esfilagarsats em quedin incrustats al caparró, ocupant un lloc per a no res. Ni que sigui per buidar el pap o el disc dur, en compartiré tres amb vostès. La tercera, rebin-la com un regal avançat de Nadal.
La primera història inacabada: un jove fa enrenou al final del vagó, la clàssica conversa empipadora. Parla amb la mare i la commina, de males maneres, a que li pagui tots els mobles del pis, el trasllat inclòs. Les paraules s'arrosseguen per la seva boca i surten en una caiguda lliure desordenada.
La segona: un noi seu en posició desequilibrada. Fa uns ulls entre ebris i cansats, i mira una vegada i una altra el mòbil, com si no es decidís a trucar, o com si esperés amb ànsia una trucada. S'adorm. Jo també. De sobte sento un fort cop i un xiscle contingut entre el passatge. Una xinesa que tinc al davant em mira amb cara d'espantada. El noi ha caigut de morros a terra.
De vegades somio com continuen algunes trames caçades al vol, farcides d'atmosferes concretes: un tren de mig matí, d'última hora del dia, de la línia de Granollers Centre o de Granollers Canovelles...Una excel.lent mostra de l'espremuda del tren com a argument, rerefons i també personatge amb intervenció cabdal és un dels relats que formen "Títulos robados", el magnífic llibre que acaba de publicar l'escriptor lliçanenc Lluís Oliván: el relat "Tren nocturno", d'un final especialment colpidor -com punyent és bona part del llibre- tria per una història truculent, reblerta de decadència, la línia del nord, amb parada a l'estació de Granollers-Canovelles. Segurament no podia ser cap altra. I ara es preguntaran, quina és la moralina? Al tren, parar l'orella o llegir "Títulos robados"? Doncs posats a fer, i pel que costen, jo els recomano totes dues opcions. Ni l'una ni l'altra els deixaran indiferents. Ni les deixaran indiferents.

                    Granollers-Canovelles

(Article publicat a la secció de Cultura d'EL 9 NOU, un divendres de principis de desembre del 2008)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada