Veritats de tardor

Nota prèvia: No ha passat per alt que hem deixat enrere la tardor,

però com que la foscúria i tenebror encara insisteixen en córrer

per entre nosaltres, m'he recordat d'aquest article llunyà o planià.

Badoquegem, badoquegem, i sobretot, llum, siusplau, més llum!

La tornada a la feina i a l’escola, la tornada dels col·leccionables més insospitats, les variabilitats del temps –quin temps que ens fa aquests dies!–, els dies més curts i els primers bolets –mediàtics, virtuals o reals, tant és, massa poc que ha plogut!– omplen de temes recurrents la tardor. Temes que tornen cada any i converteixen aquest punt lax de l’any en una repetició, més marcada del que pensem, d’hàbits personals i fenòmens col·lectius.

A Les hores, que és precisament una descripció poètica del que té de permanent i d’invariable el pas del calendari, Josep Pla diu que la tardor és l’estació «més estable, més consolidada, d’una llum més suau i d’un aire més fi». Elements de gran lirisme, certament, però que potser farien venir urticària a més d’un, i en especial als esperits esllanguits per la tardor, que no són pocs, i que s’aferren com poden a les darreres fuetades de l’estiu.

Una d’aquestes fuetades prové del relat exhaustiu i detalladíssim de les vacances, escena estel·lar de l’inici de la tardor, intent desesperat d’aturar el temps, i de passada, la rutina que de vegades passa com un corró. La cosa agafa formes de concurs públic quan algú et demana on has anat de vacances per acabar-te explicant les seves, les d’enguany i de l’últim decenni sencer, és clar. Aquest algú és capaç d’afegir-hi puntualitzacions que retoquen la teva tria de llocs comuns de vacances, com si hi hagués una sola manera de viatjar. O d’oci. O com si els catàlegs sempre tinguessin la raó.

Tornem a Pla, que deixa anar algunes veritats, suficientment lluminoses o no. Per a qui la davallada de llum que suposa la tardor resulta d’efectes implacables –m’hi incloc–, Les hores ofereix un petit redós de pau. «És l’estació de l’any que en aquest país té una més delicada bellesa.» Consol convincent o dubtós, tant se val, encomanem-nos-hi, que alguna cosa bona en traurem. I de passada, dediquem-nos a l’incommensurable entreteniment de fer el badoc. Qui sap, potser encara hi descobrirem la bellesa tardoral.

(Article publicat a la revista 30 Dies cap a la tardor del 2008)