divendres, 24 de desembre de 2010

Mèdium

Explica l’escriptor Miquel Pairolí en el seu darrer llibre, el dietari Octubre, que treballar la terra és conversar amb els morts, “la terra com a mèdium”, trabucada i assaonada per generacions. Fer festa també és entaular una conversa amb els morts, alegrement, si volen. Dialogar amb els qui han provat de divertir-se i s’han divertit abans que nosaltres celebrant les festivitats pròpies, del poble, del calendari. D’això, que ara sembla una frivolitat, me n’he adonat mirant per Internet la filmació Granollers, Festa Major 1914. Ara l'han penjada al lloc web de l’Arxiu de Granollers, una delícia.

Pel film passa l’Orfeó Català embarretinat, uns gegants desnerits, cercles de gent ballant a la Porxada talment el grup Passaltpas avant la lettre, nens saltant i marranejant per sortir a càmera, la solemnitat i l’expectació de la primera pedra a l’Hospital. Tot de coses que feien, que fem, que faran per fer gresca, per donar sentit, per trobar-nos dins del nostre marc. De 1914 amb ara, un marc òbviament regirat i canviant, però el marc, al cap i a la fi, on anem fent el belluguet com els capgrossos que surten a la pel•lícula. Veure aquesta filmació és com estar davant d’un mirall que traspassa un segle. Gent de la qual no sabem noms ni cognoms, tots desapareguts, potser hi intuïm una fesomia vagament familiar, però amb els quals ens uneix un fil que ens unirà amb els que vindran: baules d’una mateixa i llarguíssima espinada.

(Article de la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental, publicat el divendres 5 de novembre de 2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada