“Escric perquè m’agrada escriure i perquè m’agrada fer una mica d’agitació: indignar alguns i provocar la satisfacció d’altres”
“Tothom que s’acaba de morir és, per definició, o un gran poeta, o un prosista immortal, o un artista de record inesborrable. I quan algú, amb tota independència, gosa discutir, des del seu punt de vista individual, una qualificació hiperbòlica, tota una allau espontània i generosa se li tira damunt, en escomesa desproporcionada. Cal evidentment fixar el temps que ha de transcórrer entre la mort d’una persona qualsevulla i la data de poder parlar-ne amb llibertat.”
“Per un catalanisme mal entès, no era possible de fer reserves a res català, per atrotinat que fos. Per exemple, calia creure en certes glòries, sota perill de ser titllat de mal patriota; era mal vist malparlar dels Pomells de Joventut o de l’arquitectura del senyor Puig i Cadafalch, etc. (...) Els qui no hem cregut en l’obligació de moltonejar darrera interessos que els interessats volien fer passar per patriòtics, hem estat –devem estar-ho encara- mal conceptuats pel catalanista primari (i el catalanista primari, com la filla de la portera àvida de fulletons, pertany a totes les classes socials).”
“En rigor, podria dir-se que el radicalisme és una concepció política, la del partit radical; en canvi, el lerrouxisme és una cosa molt més vasta, ja que és, a més a més d’una concepció política, una moral, una conducta, un concepte total del món, allò que els filòsofs alemanys i Xènius quan pedanteja –que és sempre- en diuen Weltanschauung.”
Fragments d'articles del llibre "Indignacions i provocacions de Just Cabot", biografia i recull d'articles del periodista català, a cura de Valentí Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada