divendres, 25 de març de 2011

Meridià


Hi va haver un dia, uns quants dies, que Granollers va ser el centre de l’art conceptual i d’un grapat de mogudes culturals més. La notícia, per mi, és nova (disculpin si algú creu que m’he de disculpar). La vaig descobrir a l’exposició “Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció”, al Museu de Granollers. Sols havia sentit parlar vagament del happening de Dalí, com les batalletes que algú explica per impressionar, quan, en realitat, no hi ha estat. La mostra dóna la mesura justa de què va ser tot allò, de la radicalitat com a postulat per obrir profunds solcs artístics. Ens ensenya la baula perduda de l’evolució (cultural?), (granollerina?). Sense nostàlgies, hi trobem descrit el bullici cultural i un insubornable esperit creatiu, una voluntat trencadora inherent a l’època –d’acord– però que resulta en algunes experiències artístiques basades en la constant recerca. Potser la diferència amb alguns focs d’artifici d’avui. N’hi ha per enrogir, perquè l’exposició porta a constatar que hi ha dues generacions creatives que han viscut d’esquenes. Una llàstima, perquè ens haguérem pogut estalviar uns quants il·luminats –de l’una i de l’altra, de la capital i rodalies– que cada dia descobreixen la sopa d’all i fan el maig del 68. I potser tiraríem més de dret cap al desbordament artístic, cap a propostes creatives per llevar pell i ànima a la ciutat i posar-n’hi una o dues de noves.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 11 de març de 2011)

(Fotografia de Joan Tintó de l'Acció de Jordi Benito l'any 1972. Fons: AMGr)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada