El segon premi Jordi Pàmies de poesia planteja una efusió entre la pintura i la poesia. Tot i que el seu títol no ho denoti, i tiri per la via de la natural, que, certament, és l'altre gran element que travessa el llibre, a les Dones d'heura que signa Marta Pérez i Sierra (Barcelona, 1957) s'hi troba un esclat cromàtic exponencial. El títol –i la gènesi de l'obra, pel que té d'introspecció i autoconeixement del món femení– enllaça amb la cosmogonia de Maria–Mercè Marçal. Per seguir llegint tira cap aquí...
Moltes gràcies, Anna, per aquesta ressenya que avui descobreixo recollida en el teu blog.
ResponEliminaMarta