Aquests dies de festa major a Cardedeu, a la plaça ocupada pel Polvorí, la plaça de Sant Joan, hi havia una pancarta que proclamava alguna cosa així com: “davant la crisi, festa major autogestionada”. No poden tenir més raó. Al Polvorí, dissabte al vespre hi havia un sopar i després, un concert de Naraina –rumba-ska, em va semblar. Però és que pels mateixos volts horaris, a la plaça del Garitu, també promoguda –si ho prefereixen, “gestionada”– per entitats i gent del poble, hi passava una animadíssima banda, i després concerts de rumba, amb el colofó dels garriguencs Gertrudis. Tot ben atapeït de gent, al pic de l'agost.
La còpia mimètica de la festa major de colles, d’una dimensió i seguiment extraordinaris a Granollers, ha tingut, de vegades, en altres pobles, una trampeta. La gràcia dels Blancs i Blaus no és tant la competició de les proves sinó que la festa la tiren endavant els mateixos granollerins, que compleixen a ulls clucs un gran embolcall de litúrgia pròpia, arrelada. Quan la cosa es limita a estirar la corda, a fer una cursa de sacs i quatre proves més, l’invent resulta pobre. Via colles, via comissió de festes, o via entitats i un teixit social potent com és el cas de Cardedeu, cada cop resulta més important que la gent ja no sols hi vagi i s’ho miri, sinó que s’hi posi. En lloc de consumidors asèptics i escarafallístics, gent que es belluga i fa possible la festa que vol i prefereix. La seva festa.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 19 d'agost de 2011)
No què dir-vos, benvolguda senyoreta B., els escarafallístics em desplauen d'allò més, doncs si bé la hipocresia em sembla un dels capteniments més assenyats que hom pot tenir en les seves relacions amb els altres, fer-ne bandera em sembla de molt mal gust. Però d'aquí a fer el cert elogi que feu de la bellugadissa ...
ResponElimina