dilluns, 28 de novembre del 2011

Cop de ganxet



El pagès que feia dues quarteres, poca terra, ara en fa vuit. Si abans es collien 55.000 quilos de mongeta del ganxet, ara se'n cullen 300.000. És el petit miracle de la mongeta del ganxet que detallava aquest diari, fa uns dies, una bona notícia, per fi, en aquest refotut temps d'escassetats positives. L'imparable Rosa Pruna, del sindicat Asaja, fins i tot qualificava el cop de ganxet de refugi de l'agricultura. Un valor refugi que surt de la nostra terra! D'aquest Vallès piconat de polígons i urbanitzacions espectrals! Se n'adonen? De l'excentricitat que era fa uns anys la mongeta del ganxet s'ha passat a un producte demanat, quasi ovacionat. Ara tenim l'oportunitat de tastar-lo i apreciar-lo de nou amb les jornades gastronòmiques del Gremi d'Hostaleria. Un salt que no fa gaire resultava quasi inimaginable. De Gallecs a Llerona, de la Roca a Riells i de Caldes a Granollers, celebrem la mongeta del ganxet, el nostre particular cop de ganxet a dreta i esquerra. D'on ve l'èxit? D'un cercle virtuós teixit des de l'agricultor fins a l'agrobotiga i el restaurant, cadascú arriscant i apostant en allò que li pertoca. Fa pocs dies m'ho deien: “ja veuràs com hi acabarem tornant a la terra”. Potser la mongeta del ganxet no ens traurà sola de la crisi, és clar, però ara, més que mai, és una lliçó del que podem fer, que no està tot perdut ni tota la terra cremada.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 11 de novembre de 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada