He buscat per Internet “Merkel + línia del Nord”, que mai se sap. La unió del nom de la cancellera alemanya i de l’atrotinada línia ferroviària no produeix cap resultat correcte. El que més s’hi acosta és una notícia sobre la posada en marxa de la primera línia del gasoducte transbàltic Nord Stream, fa poc més d’una setmana. Diumenge no hi haurà papereta per votar la cancellera que mana i embrida –o ho prova– el monstre dels mercats financers, sempre amb un budell buit. Diumenge cal anar a votar, és clar, oi, però costarà tant només el gest d’enfundar el sobre! Enmig de la crisi mastodòntica, de mítings encara de cartró pedra i dels ajuntaments collats, els diputats d’aquí a allà podran parlar de prioritats veritables més enllà de quadrar números i caixes peti qui peti? Posaran prima de risc sobre els nostres somnis? Abans de l’inici de la campanya, una experta en comunicació política em deia que seria la campanya electoral més inútil de la democràcia espanyola. Ho deia per l’anunciat tsunami del PP, quan encara no havia passat el tsunami dels mercats que ha escombrat un parell de governs europeus. L’especulació dels mercats internacionals gasta el mateix vestit que la promoció de xalets de Vilalba, ara empantanegada, l’únic que a gran escala, pel broc gros. Fa l’efecte que la línia del Nord –com molts altres projectes i contingències vallesans– o l’anomenem Nord Stream o no hi haurà, segur, qui se’n recordi.
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU el divendres 18 de novembre de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada