dilluns, 9 de gener de 2012

Captiu de paraules

Sembla una ironia que el darrer llibre de Francesc Garriga (Sabadell, 1932), publicat per Labreu Edicions, es digui Ragtime. Una ironia que lliga, però, amb la seva poètica, que aquí estén de nou els elements marca de la casa, amb una força redoblada.
A diferència del ragtime, estil musical característic per la melodia sincopada, Garriga té un alt control del ritme dels versos. Però alhora, com en la fluctuació del ragtime, els seus poemes basculen entre el lament del passat, de la joventut perduda, dels estralls del temps, i la serenor d'avui, des de la talaia dels anys, i un acarar –a vegades sense romanços– la mort. Per seguir llegint, tira cap aquí i au

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada