divendres, 27 de gener de 2012

Vida la de sempre

S’acaba un any, en comença l’altre i el diari s’atapeeix de noves i variades notícies de constriccions: que si Santa Eulàlia i la Roca apaguen fanals, que si s’amplia a tota la setmana el tancament rotatori dels ambulatoris de Montornès i Montmeló, que si l’autobús urbà de Mollet no circularà els diumenges...No li quedarà sivella al cinturó! Entremig, la nostra mongeta del ganxet obté la reverència de Brussel·les i neix el primer nadó, fidel a la tradició de cada any. El primer català del 2012 ha nascut a Mollet i es diu Diana i ha pesat...Quina ciutat i país coneixerà la Diana? Els seus pares deuen haver estat dels pocs vallesans que han començat l’any de debò per la porta gran i no amb els gots mig buits i les reticències que han amenitzat el canvi de número. “Any nou, vida la de sempre”, és el títol que dóna Josep Pla a un capítol de Les hores. Acudir a aquest llibre, repàs del cicle vital, produeix aquell distanciament just, quasi tranquil·litzador, ironia i escepticisme a pessics: “Personalment tinc la vaga idea que ni jo mateix no crec que pugui produir-se el que al meu entendre convindria. El que hauria de recular avançarà; el que hauria de baixar creixerà com una carbassera”. “El món avança però no progressa”. La lectura de l’home d’ordre que va passar part de “les hores” a la Fonda Europa i ara se’n riu, “sorneguer i taujanot”, dels passavolants que hi fan cap, resulta, tal dia com avui, tal dia farà un any, reparadora.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el dijous 5 de gener de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada