divendres, 10 de febrer de 2012

Altres temps


A mesura que et fas gran el temps es rebrega mica en mica i cada cop més al teu darrere. Les fites, cap per amunt o cap per avall, costen de distingir, engolides pel vertigen, els obstacles rutinaris. Per això, l’altre dia, en fixar-me en la petita secció del “Fa 15 anys” i del “Fa 5 anys” d’aquest diari que recull notícies destacades d’aquesta franja temporal, un parell de notes van sorprendre’m. 15 anys enrere, el 1997 s’encetava amb canvis en els serveis; canvis, és clar, de signe ben diferent als d’ara, quan la paraula “canvi” era alegre i desfermada i no comportava, negligentment, una bufa imprevista: els taxis de Granollers passaven a gastar taxímetre i Granollers tenia una farmàcia oberta les 24 hores del dia. No ho troben curiós? Tot just és de fa 15 anys que els taxis d’aquests verals tenen el mínim que es demana en un taxi d’hàbitat urbà. I en plena reculada horària de les farmàcies -aquell establiment que era immune a les mundanals batalles-, ens adonem que sols fa 15 anys que som acostumats a disposar d’una farmàcia oberta tothora. Ara, en canvi, sembla com si ens vulguin acostumar a una retopada constant de serveis i impostos capgirats, per mor d’un deute i uns mercats dels quals fa 15 anys, ni 10, ni 5 ni 3 ningú parlava: ben lluny de les fites d’altres temps, el procés consisteix en anar-les desballestant. Però fins quant? I fins on es pot rebregar el temps? D’aquí a 15 anys, què ens sorprendrà en mirar enrere?
(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 13 de gener de 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada