Calma

 A vegades penso com ens veuran d’aquí 50 anys o 100 anys els qui passin per aquí. Quina impressió s’enduran dels temps pretèrits, quan facin l’exercici de fullejar diaris en una hemeroteca, suposant que tot això sigui un exercici a l’ús, encara? I en quin apartat, per quina lletra, quedarem classificats? Les notícies es creen a partir d’un cúmul de contingències, i n’hi ha que en un tres i no res passen de titulars estel·lars a ximpleries atònites. Qui se’n recorda, ara, del temut Efecte 2000? O més d’abans d’ahir i tot: què me’n diuen de la notícia (una mica de tonteria de ciència ficció) que un cable mal connectat fos la culpa que uns neutrins superveloços superessin la velocitat de la llum i les teories d’Einstein? En una mateixa plana d’EL 9 NOU de dilluns passat, coincidien dues notes que podrien fer arribar a dues conclusions d’allò més divergents: o bé que, al 2012, el Vallès anava tant adelerat i desfermat que necessitava una carretada de dòping, o bé que, precisament, ja s’havia convertit una bassa oliosa de pau i de calma. A l’antiga fàbrica de Feliubadaló, a l’Ametlla, van trobar una generosa plantació de marihuana, de 400 plantes; i a la Roca van confiscar 1.343 unitats d’un relaxant muscular que procedia de Nigèria. Sumat tot, n’hi ha per estabornir un exèrcit de cavalls i búfals bornis. Però, per si d’aquí a 100 anys algú mira aquestes ratlles, sàpiga que ni estem tan tranquils ni estem tan xalats.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 24 de febrer de 2012)