Hi ha estampes que passen rabent, baixen en una estació i en perds el rastre. Perfils que caminen sobre un filferro i els pot fer caure a una banda o a l'altra. L'altre dia una noia que va acabar baixant a la Sagrera sortia d'un centre de menors. “Home, necessitaves un petit escarment però això que te n'hagin tret emmanillada...”, li deia la germana, que l'havia anat a buscar. I amb verb vast la sermonejava: “Però no et tornis a barallar, eh? Quan et diguin alguna cosa, te'n vas.” La noia anunciava la festa que es regalaria: “Per celebrar la meva llibertat. Però no beuré gaire, només ballar, estar amb els amics...”. (Per seguir llegint, vés cap aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada