Hauríeu de veure, aquests dies, el meu amic Debades: omple febrilment papers de guixots amb estranyes equacions per treure l'aigua clara d'on caurà l'epitafi de l'Eurovegas. Si vindrà o no vindrà, cosa que es veu que anunciaran al setembre. D'entre totes les fórmules, en treu un triangle que en el seu caparró intricat uneix el Circuit de Montmeló, amb Eurovegas i amb el projecte de Port Vell de Barcelona blindat i convertit en marina per a iots de luxe. Per a en Debades, els uneix una mateixa tria, en el fons, un mateix camí: vendre una porció de país a un negoci privat el retorn del qual, a la població, resulta tirant a dubtós; es tracta de convertir franges de país en llocs exclusius, tancats, inaccessibles, per a uns quants pocs. I així adéu pams de terra i així anar fent volàtils plats de llenties. Però per a qui són aquests plats de llenties? Qui els degustarà? En nom de la crisi qualsevol llentia és bona si la bossa sona, ni que porti una salsa, una herba o un oli manifestament indigestos?
En Debades ressegueix les darreres informacions amb fruïció. L'abat de Montserrat, en Josep Maria Soler, s'hi ha definit en contra pel “preu humà” i contra la dignitat humana que comportaria el macrocomplex del joc per sobre de “cap benefici econòmic”. Si aquestes declaracions seran en va, no ho sap, en Debades. Però una mica d'humanisme –més que de raons verdes– no hauria de passar desapercebut, ni tampoc els putiferis del senyor mal tenyit als Estats Units. O la crisi –que diuen que també és d'allò que anomenen valors– s'ho ha d'emportar tot? En Debades està per tornar a Montserrat, a posar-hi un ciri. Oi que la Moreneta una vegada va tenir la vènia de fer ploure? –recorda. Doncs potser que ara, també en això, hi faci més que nosaltres.
(Publicat a El Punt Avui el divendres 31 d'agost del 2012)
I les últimes encara...
I la web d'Aturem Eurovegas...
I avui n'hi haurà més...
I avui n'hi haurà més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada