D'Erasmus

Es veu que Erasme de Rotterdam va voltar per Anglaterra, Itàlia i Suïssa. El filòsof, filòleg i teòleg holandès era un ferm i primigeni lliurepensador i humanista. Per tots cantons, per dir-ho fàcil. Si ara fes la mateixa volta per Europa, no sé quines conclusions trauria ni si correria esperitat a agafar l'última oferta de low-cost per refugiar-se en plàcides pastures suïsses. Probablement notaria aquest gust tan exquisit d'Europa per a certes contradiccions i contrarietats indelebles, que 500 anys enrere ja el devien deixar estabornit.

El meu amic intrèpid, en Debades, ha llegit astorat que trontollen les beques d'Erasmus que facilitaven als estudiants universitaris voltar per universitats europees. Més enllà de l'aura festiva d'aquestes beques –ni el savi de Rotterdam hi faria escarafalls–, mirat des de l'òptica nostra la sensació és d'una altra passeta enrere, una oportunitat menys, més isolament. Així li sembla a en Debades, que es desenrotlla amb el francès gràcies a aquell Erasmus, que té problemes amb l'anglès (és de la massa silenciosa que sempre ha anat a la pública, que no va aprendre anglès en cap acadèmia quan tocava i mai ningú li havia pagat cap viatge, cap estada per atrapar aquell tren). I ara se'n dol, de no haver-lo agafat i que no l'hagin agafat a l'escola oficial d'idiomes de Barcelona. I ara es rascarà la butxaca, fent equilibris, per pagar-se una acadèmia.

En Debades, que encarna la classe mitjana o baixeta del sud que queda lluny de la de la resta d'Europa, veu esverat i emprenyat que les portes, sigil·losament, es van tancant. I els trens, lluny de passar, van a la seva. Una beca com aquella permetia –amb ajuts minsos– conèixer una altra realitat, créixer, obrir el cap a molts estudiants d'aquest país que vol ser estat d'Europa. Ara se'n pot anar en orris i els investigadors tenen cada cop menys possibilitats i recorregut a les universitats d'aquí. En Debades farà, dilluns, una prova de nivell d'anglès.

(Publicat el divendres 5 d'octubre del 2012 a El Punt Avui)