dimecres, 24 d’octubre del 2012

El motivat

L'estiu és temps de viatges i descobertes. En principi, això es deia abans de la crisi i tot seguit s'evocaven els colors pintorescos de tota mena d'indrets. I l'altra idea motor d'aquest article és que el país, malgrat crisi, viatges possibles, baralles, porteries per escombrar, noms de museus, retallades i cops de calor...malgrat tot això i més, el país avança. Com pot, però avança. Ni que sigui pel propi costum de baralla siciliana i de buscar, de l'argument, l'agulla en un paller, i, també, per l'acció de petits herois quixotescos, els motivats. Ningú els ha convocat. Ningú els ha dit: “nano, vine que estàs cridat a fer això”. Però van i apareixen.
Aquestes dues idees, dels viatges i dels personatges quixotescos, s'han conjuminat ara en una estampa recent: el cas de les cigonyes electrocutades a Santa Maria de Palautordera. Tal i com explicava aquest diari fa una setmana, les dues cigonyes s'havien aturat en una torre d'electricitat del barri de Moixerigues. Les dues cigonyes emigraven amb un grup de 40 més. Se suposa que havien arribat a la falda del Montseny atretes, com a mínim, per un estiu més propici que l'alemany (no hi deuen entendre de primes de risc ni deute extern, les cigonyes, i tot això que s'estalvien). Per l'anella que duia, una d'elles se sap que venia d'Alemanya. Amb l'altra es devien conèixer en un hipotètic flirteig. Potser extasiats pel paisatge vallesà, no es van adonar on ficaven una poteta, i van quedar socarrimades per una torre d'alta tensió, que es podria dir que és una altra metàfora dels nostres temps.
Però no hem vingut a escalfar-nos, en aquest article, sinó a parlar d'herois quotidians. I en aquest cas, “el motivat” -dit amb la màxima gratitud- va ser l'Antoni Armengol, un veí de Sant Celoni, “apassionat dels ocells” (deia l'article), que va trobar la parella cremada. Fixin-se on arriba la gesta: a més de posar-se en contacte amb els responsables de l'anellament i amb el Museu de Granollers, es va buscar un congelador prou ampli on les cigonyes poguessin reposar. El cas els semblarà anecdòtic. Però, seriosament, demostra fins a quin punt aquest és un país carregat de quimeres per perseguir i de persones disposades a socorre-les. Sols que de vegades cal una mirada de ben amunt, quasi mirada de cigonya, per situar el moviment. El grup de cigonyes va reprendre el seu camí. Ara ja sabem fins i tot que Endesa inverteix per millorar la xarxa elèctrica. També seriosament, no hem de tenir por de res. 

(Publicat a EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 24 d'agost del 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada