L'estiu és
temps de viatges i descobertes. En principi, això es deia abans de
la crisi i tot seguit s'evocaven els colors pintorescos de tota mena
d'indrets. I l'altra idea motor d'aquest article és que el país,
malgrat crisi, viatges possibles, baralles, porteries per escombrar,
noms de museus, retallades i cops de calor...malgrat tot això i més,
el país avança. Com pot, però avança. Ni que sigui pel propi
costum de baralla siciliana i de buscar, de l'argument, l'agulla en
un paller, i, també, per l'acció de petits herois quixotescos, els
motivats. Ningú els ha convocat. Ningú els ha dit: “nano, vine
que estàs cridat a fer això”. Però van i apareixen.
Aquestes
dues idees, dels viatges i dels personatges quixotescos, s'han
conjuminat ara en una estampa recent: el cas de les cigonyes
electrocutades a Santa Maria de Palautordera. Tal i com explicava
aquest diari fa una setmana, les dues cigonyes s'havien aturat en una
torre d'electricitat del barri de Moixerigues. Les dues cigonyes
emigraven amb un grup de 40 més. Se suposa que havien arribat a la
falda del Montseny atretes, com a mínim, per un estiu més propici
que l'alemany (no hi deuen entendre de primes de risc ni deute
extern, les cigonyes, i tot això que s'estalvien). Per l'anella que
duia, una d'elles se sap que venia d'Alemanya. Amb l'altra es devien
conèixer en un hipotètic flirteig. Potser extasiats pel paisatge
vallesà, no es van adonar on ficaven una poteta, i van quedar
socarrimades per una torre d'alta tensió, que es podria dir que és
una altra metàfora dels nostres temps.
Però no hem
vingut a escalfar-nos, en aquest article, sinó a parlar d'herois
quotidians. I en aquest cas, “el motivat” -dit amb la màxima
gratitud- va ser l'Antoni Armengol, un veí de Sant Celoni,
“apassionat dels ocells” (deia l'article), que va trobar la
parella cremada. Fixin-se on arriba la gesta: a més de posar-se en
contacte amb els responsables de l'anellament i amb el Museu de
Granollers, es va buscar un congelador prou ampli on les cigonyes
poguessin reposar. El cas els semblarà anecdòtic. Però,
seriosament, demostra fins a quin punt aquest és un país carregat
de quimeres per perseguir i de persones disposades a socorre-les.
Sols que de vegades cal una mirada de ben amunt, quasi mirada de
cigonya, per situar el moviment. El grup de cigonyes va reprendre el
seu camí. Ara ja sabem fins i tot que Endesa inverteix per millorar
la xarxa elèctrica. També seriosament, no hem de tenir por de res.
(Publicat a EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 24 d'agost del 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada