Passarà
un altre estiu, respirarem alleujats o no hi tornarem a pensar fins
l'altre estiu depenent de quines siguin les condicions
meteorològiques. I ambientals. Tornarà una sequera, la falta
d'aigua, els deures per fer, la constatació que els boscos estan
bruts, accessos difícils i embrossats i algun ensurt o directament
desastre majúscul. Quan en passi una de grossa, vindran els laments
i el record dels avisos fets. Un clàssic. L'altre dia em va cridar
l'atenció el reportatge publicat a aquest diari sobre els bombers
voluntaris, que demanaven un seguit de millores: des de formació
continuada fins a la resolució de qüestions de caràcter pràctic i
legal que ajudarien al servei conjunt. L'existència de bombers
voluntaris respon a un model català, de gent disposada a donar el
seu temps per defensar el propi patrimoni. Ja a finals de juliol,
quan el nord del país cremava de forma esgarrifosa, aquest diari
publicava la reclamació urgent dels Bombers de Granollers per tenir
un nou parc. Aquest estiu, sortint a ple sol per algun dels nostres
boscos, feia feredat imaginar una possible devastació. I albirar que
podria arribar a ser tant fàcil. Els qui els van viure i veure,
parlen esborronats
dels incendis del 94 que van afectar els Cingles de Bertí. Encara
avui, passejant per alguns racons dels Cingles, hi són visibles els
efectes d'aquell assolament. Potser que no malbaratem ni el patrimoni
verd ni el patrimoni humà disposat a defensar-lo.
¿tan costaria regalar estufes de llenya a la població que s'escalfa amb petroli de ves a saber on?¿tan costaria promoure les pastures de ramats que fa temps estan tancats en granges a base de pinso argentí?
ResponElimina...d'una manera o altra, vies de prevenció, senzillament...
ResponElimina