Una taula esbarriada

Sabeu un poble on mai saps si ets a dreta o esquerra, a dalt o a baix, si puges per enfilar-te o per baixar? La màxima expressió d'aquest enigma al Vallès és l'Ametlla. L'agost és especialment donat a badoquejar, a l'exercici ociós d'afinar visions sobre les coses. Guenyes o estigmàtiques, però visions sobre les coses, al capdavall. Les conclusions sempre poden ser una mica tortes i encomanades de la laxitud estiuenca. Ni els científics encara avui es posen d'acord ni aquesta crisi ens l'expliquen ni donen els antídots pertinents. Instal·lats en la confusió com estem, calia començar aquesta sèrie d'investigacions d'estiu per l'Ametlla.

Un cert badoquejar nostrat ve de lluny: des del mestre Pla que s'ho mira tot, amb ulls prims, des de la Fonda Europa fins a Eugeni d'Ors i la seva Oceanografia del tedi, escrita des d'un balneari de la Garriga estant. La Garriga i l'Ametlla, dos pobles de costat i tant diferents. L'un allargassat i amb punts cardinals clars fins i tot per a qui no està dotada, entre d'altres coses, d'un sentit de la orientació afuat. L'Ametlla, en canvi, és una taula parada amb tot esbarriat. El centre no està definit, l'espai on trobar-se és circumstancial. Hi ha un passeig, coronat per l'extraordinari edifici de l'Ajuntament i els nius d'orenetes, però tampoc sembla un passeig prou cèntric. Quan et trobes en un punt de l'Ametlla sempre tens sensació que ets a la perifèria i que el centre és en un altre lloc. També hi ha joies de masies i edificis magnífics, i grans urbanitzacions i casalots, sí, tots desendreçats.

De vegades em sembla que un cert desordre urbà condiciona una manera de fer i de relació o de tancar-se a casa. Si a l'Ametlla no hi anés amb algú que s'ho coneix, no sabria trobar-hi res, agafaria sempre la direcció errònia. Tot això per força ha de generar paradoxes: a pesar del batibull hi ha masies senyera (que si Can Draper, Can Plantada...), hi ha entitats, personatges i cognoms senyera (i no parlo de Millet), i la gent sap com trobar-se. La reacció del poble sempre arriba, d'una manera o altra. Per festa major, a l'Ametlla s'enfronten dues colles -em diuen que és cosa arrelada i original, res d'imitacions de la capital-, que són els del barri de Dalt i els de Baix. Són dos espais físics ficticis. Però sembla una reacció trempada contra aquesta confusió del cosmos.

(Publicat el divendres 3 d'agost del 2012 a EL 9 NOU del Vallès Oriental)

* Fotografia: façana de l'Ajuntament de l'Ametlla.