divendres, 1 de febrer de 2013

Carmen


Feia un grapat d’anys que no veia la Carmen. Ens vam trobar un matí adormit d’aquesta setmana a Granollers. L’havia tractat quan feia de corresponsal per aquest diari a Montmeló i Montornès. La Carmen vivia al barri de Montornès Nord, popularment anomenat “El Polígono”. Era una batalladora davant dels problemes del barri, nascut als anys 60 com un bolet i desordenadament, per proveir el polígon Riera-Marsà. Aleshores li deien “la ciudad satélite”. La Carmen encara hi viu i manté intacte l’esperit de lluita contra les adversitats. 

De vegades es parla amb desdeny de la informació local. “Local” en sí mateix sols és una demarcació geogràfica. M’agrada més parlar d’informació de proximitat. Ara més que mai, molta informació, sigui local o no, hauria de ser de proximitat. En històries com les de la Carmen, com els plens inacabables, com els contactes amb veïns i entitats que periodistes d’aquest diari van a cobrir, a veure i a escoltar, s’hi troben relats originals. Si anem a mirar, la informació local pot ser la més original, la que s’assembla menys a la que diu tothom. Aquesta originalitat i proximitat és una de les coses que amb més ganes haurien de perseguir els mitjans. Ara la cursa sembla que és per llançar la informació ràpid i estendre-la per la xarxa. ¿Tant és si no anem als llocs, si no parlem amb la gent? Si els productes propis com la mongeta del ganxet tenen més força que mai, els relats a tocar, també. Tot això em va fer pensar la Carmen.


(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 14 de desembre del 2012)

* A la foto, alguns pisos del barri de Montornès Nord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada