Problemes matemàtics

L'any nou porta una carretada de percentatges. Tant si indiquen puges com baixes, no n’hi sol haver gaires de bons. Un grup del percentatge enfoca amb llums de neó lletjos els augments generalitzats de preus: dels trens, del metro, de l’aigua, del Bicing (un xic), de la llum, el gas, els peatges, la benzina... Hi ha alguna cosa que se’n salvi? Els túnels del Cadí s’han abaixat un 7%, així que si es volen donar el gust d’aprofitar un descompte, ja ho saben. A la majoria de cases és temps de fer quadrar problemes matemàtics: equacions on la x ni és cosa clara ni acaba de desvelar-se. Això si no són operacions d’àlgebra mai vistes. Hi ha una afirmació que es repeteix sovint per mirar d’aclarir aquesta mena de matemàtica caòtica: «Són faves comptades». I tant! Si el sac de percentatges a l’alça es posa al costat de l’altre sac (a la baixa), es produeix un grinyol imperfecte que els deixa foradats tots dos. I tot seguit algú recorda aquella frase de Josep Pla: «Any nou, vida la de sempre.» I tot seguit, aquest clam escèptic que dóna títol a un capítol de Les hores rep una postil·la-clatellot que encara ressona: «Ja serà prou que puguem anar tirant.» Un informe internacional del desembre deia, entre d’altres coses, que l’educació a l’Estat suspèn en matemàtiques. I ja saben quines són les prioritats de la nova llei d’Educació del govern espanyol, oi? Tot són grans auguris i romanços. 

(Article de la secció "Oros són trumfos", publicat a la revista Presència, la setmana de l'11 al 17 de gener del 2013)