dissabte, 27 d’abril de 2013

Estafa

Estafa Banca és una de les plataformes ciutadanes que s’està bellugant en la denúncia de la vergonya de les preferents i la defensa dels afectats. L’altre dia va fer una reunió al Mercat Vell de Mollet i va reunir 300 persones. A cada poble o ciutat on s’han organitzat per a la defensa dels drets dels atrapats l’estampa es repeteix. I és, veritablement, una estampa terrible. Una més que reflecteix, amb total cruesa, les dimensions d’aquesta crisi on s’ha perdut tot, diners, ètica, confiança, vergonya... Potser els diners, en segons quins casos, fins i tot arribarien a quedar en un segon pla, perquè els puc assegurar que el sentiment d’estafa profunda, d’engany, que tenen els afectats ho supera tot. El marc general, de campi qui pugui, de qui no corre vola i no et pots fiar ni de la teva ombra fa basarda. Això, portat en molts camps que ara ja són camps de mines, pot tenir unes conseqüències imprevisibles, però que, per responsabilitat de qui ha engegat tota aquesta vergonya, caldria preveure. Una senyora de Mollet, afectada per Bankia, em deia, amb un punt còmic (sortosament còmic, de desfogar-se i prou) que de vegades li agafaven ganes d’entrar a la sucursal amb una “retallada”. Els estalvis de tota la vida, a l’aigüera i sense saber què podrà recuperar ni si els recuperarà. És necessari un mínim gest de responsabilitat i dignitat per part de qui no en va tenir ni una engruna quan era hora. Un gest, ara i aquí, d’una refotuda vegada.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 5 d'abril del 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada