L'última

“Amb això s’acaba la indústria de la moto a Catalunya”. Era l’últim dia de Derbi a Martorelles i ho deia un treballador amb llàgrimes als ulls. Tenia raó. L’ampli reportatge sobre la història de la firma motociclista i la crònica del seu darrer dia que va publicar aquest diari donaven l’esgarrifosa mesura del que significa aquest tancament. Després d’una llarga agonia, queden segats 91 anys que han marcat la història col·lectiva i personal de diverses generacions de vallesans i catalans. Derbi era la moto d’avis, de pares, de companys d’institut, una de les grans fàbriques on ens portaven d’excursió de petits... Diu la crònica que passaven pocs minuts de les 11 del matí quan es va acabar de fer l’última moto. No em vull ni imaginar com devien ser aquells darrers minuts en la factoria que havia arribat a tenir fins a un miler de treballadors. Ni com devien ser les últimes accions per acabar una moto que ja no els serviria de res. Ni la glopada que li havia de pujar a qui s’ha passat anys i panys allà. Sé, perquè ho he tingut a prop, que la vida en una cadena de muntatge no és gens fàcil. Però ha estat durant anys una opció de vida, una manera de guanyar-se-la. Això també ha quedat esmicolat. Per molt que qui belluga fils, invisible, encara ens alliçoni i endinyi xifres econòmiques boiroses, l’últim cop de gas és un record llunyà. Ara només hi ha tot de peces esbarriades que no se sap com es podran tornar a muntar.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el dijous 28 de març del 2013)