divendres, 20 de setembre de 2013

Exclusiva mundial


La tarda que va perdre la Vuelta es van multiplicar les reaccions d’admiració per com Joaquim Rodríguez, el Purito, havia entomat el mastegot esportiu etzibat per Alberto Contador. El ciclista de Parets del Vallès no va defugir, en l’arribada, parlar de la derrota, reconèixer- la i felicitar el nou líder, que ahir la va acabar guanyant. Si per una banda no ha de ser gens fàcil obrir la boca i enfilar quatre frases amb sentit després d’un desgast i un cop descomunals com el d’aquella etapa, el gest del Purito també destaca per allò d’inusual que té: reaccionar amb esportivitat, sí, i per sobre de tot, admetre aquella veritat. 
L’ambició i l’exigència de l’alta competició sovint sembla que ho justifiquin tot, fins i tot una mentida rere una altra a l’espera que, a força de repetir-la, se li giri la testa, es converteixi en una cosa similar a la veritat i arribi el triomf suprem. La realitat és que ahir el Purito es va acomiadar de la Vuelta tercer, després d’haver acariciat el lloc més elevat del podi durant un grapat de jornades. Un dia d’aquests, després del sotrac de l’etapa per Castella i veient les reaccions d’admiració que despertava, el Purito va afirmar, sense deixar de ser sorneguer, que preferiria guanyar la Vuelta en lloc de caure tan simpàtic. I no m’estranya.
A un esportista –i a un ciclista ni t’ho explico– li valen de poc els copets a l’esquena. Aquest article, encara que en tingui l’aire, tampoc voldria ser un copet a l’esquena. Però sí una exclamació en tots els sentits per la lliçó del Purito en tota aquesta Vuelta: l’esforç ple i desaforat, la feina ingent de formigueta que dia a dia lluitava amb les seves pròpies armes sobre la bicicleta, la reacció de sentit comú i d’una punta d’ironia davant l’adversitat. I en darrer terme, el retrobament amb l’espectacle del ciclisme que han brindat els duels de Purito amb Contador i Valverde. No és la Vuelta, sí, però és un triomf. Una altra mena de victòria, que el seu poble li reconeixerà amb un altre homenatge i posant el seu nom al pavelló. I que molts aficionats a l’esport ja li reconeixen.
Després de passar-nos un grapat de dies pendents de les rebequeries d’un perfecte Narciset nen petit del futbol (seria massa suposar-li relacionar les seves declaracions amb la saudade lírica), actituds com la del Purito són un bàlsam. La tarda de l’estocada dolorosa a la Vuelta, va penjar un missatge al seu Twitter (@PuritoRodriguez, d’ençà que hi vaig descobrir algunes perles que el segueixo) que és del tot revelador de la seva personalitat especial. “Exclusiva mundial! Ya sé por qué Cristiano Ronaldo está triste... Es porque no está en la Vuelta con nosotros! Mil gracias a todos!” El Purito, com Cristiano, tampoc guanyarà la Pilota d’Or. A diferència d’ell, podrà anar amb el cap ben alt i sentir el caliu de la gent per tots els estadis del ciclisme.

(Article publicat a EL 9 Esportiu el 10 de setembre del 2012)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada