Què, com ha jugat Benzema?

Es veu que a França estan molt preocupats amb el rendiment de Karim Benzema amb la seva selecció. No marca amb els bleus des del 5 de juny del 2012 i en el partit contra Espanya va ser xiulat quan va ser substituït. El tema ha esdevingut un debat nacional i per això l’altre dia una periodista li va preguntar a un directiu de l’Olympique de Lió, l’antic equip de Benzema abans d’arribar al Madrid, sobre el seu rendiment. El directiu en qüestió, Bernard Lacombe, va respondre a la periodista d’una ràdio francesa això: “Jo no parlo de futbol amb dones. És la meva visió de les coses. Ja us en podeu tornar amb les vostres cassoles.” Es dóna la joiosa circumstància que Lacombe és membre de la junta directiva d’un dels clubs de futbol més importants de França, que té, a dia d’avui, el millor equip femení de França i d’Europa: el Lió femení ha guanyat sis cops seguits el campionat de França i dos títols europeus, el 2011 i el 2012.

A França, el futbol femení és alguna cosa –vull dir en comparació amb l’Estat espanyol, on gairebé no existeix pels altaveus– i les declaracions de Lacombe, que ell ha qualificat de boutade, com volent-ho arreglar, han aixecat molta polseguera. Entre molts d’altres, l’entrenador del Lió femení hi ha reaccionat iradament. Hélène Foxonet, exfutbolista i ara periodista, ha comentat l’afer Lacombe al seu blog allotjat al diari L’Équipe: “Bernard Lacombe, torneu al vostre bricolatge”, es titula l’article, on li clava una mà de clatellots d’allò més espectaculars i merescuts. Foxonet es queixa que aquestes declaracions la retornen a trenta anys enrere. Per dir que no volia parlar del rendiment de Benzema havia d’atacar les dones, que és el que va fer?

Per un moment, aquesta història m’ha fet pensar què passaria aquí, on no calen declaracions-animalada per adonar-se que la situació és encara més endarrerida que la de França. Ja no dic del futbol femení, sinó de com són tractades les aficionades al futbol. Va, juguem a dir noms de dones que comenten el futbol en tertúlies de ràdio. Què, quantes en surten? A un home se li pressuposa que està preparat per parlar de futbol en qualsevol circumstància –a la barra del bar o davant d’un micròfon– i a una dona, en canvi, aquí encara es pensen que cal explicar-li què és el fora de joc i qui eren Baresi, Gullit o Aldridge. Això és especialment étonnant –disculpeu la boutade– quan cada vegada hi ha més dones a qui (ens) agrada el futbol i fins i tot, de vegades, hi entenem algun borrall. I vivim amb plena naturalitat parlar-ne amb amics, al bar... Només faltaria! Però tot i així, en general i amb homes més grans, ningú et treu aquell preàmbul de conversa en què l’altre et tempteja per veure si ets una bleda assolellada futbolísticament parlant. I alguns encara no n’acaben d’estar segurs. Què, parlem de com juga Benzema?

(Article publicat a EL 9 Esportiu el dilluns 1 d'abril del 2013)