Visca el celtisme!

Faria gràcia si no fos que allò que es podia prendre per una caricatura s’ha pres per cosa certa. Fa uns dies, el Celta de Vigo va decidir no contractar Salva Ballesta com a segon entrenador d’Abel Resino. La directiva del club gallec va veure la mala maror que despertava el possible fitxatge de l’exdavanter entre bona part de l’afició i el va descartar. En la presentació d’Abel Resino –aquell porter a l’ombra de Paco Buyo que sempre ocupava el darrer rengle de les col·leccions de cromos de seleccions–, el president del Celta, Carlos Mouriño, es va explicar mirant de no atiar el foc. El més sorprenent del cas és que Salva Ballesta, el filofeixista, ha fet una volteta pels mitjans espanyols presentant el tema com un veto “ideològic”. I els mitjans han comprat la teoria, i aquest xicot amb posat de quinto de la mili, que anava per pilot de l’exèrcit, ha quedat pintat com una víctima. Una víctima? “Un sector de l’afició no combrega amb la meva idea d’espanyolitat”, s’ha despatxat. Tornem al cap del carrer: l’estat predemocràtic on la transició no és allò que va portar a una democràcia plena. Així, algú enormement panxacontent és capaç de fer passar per “espanyolitat” i “ideologia” asèptica i neutra declaracions i gestos simpatitzants amb el feixisme. Que sigui tan espanyol com vulgui, el noi. Això, en qualsevol estat normalitzat, no té res a veure amb dur, a les botes, la inscripció del crit d’un dictador: “Arriba España.”

Cal recordar que un règim dictatorial clamava això i obligava la població a repetir-ho? Alguns dels seus ídols eren pilots d’avions, però no qualsevol pilot d’avió, sinó d’un parell, que van lluitar amb l’exèrcit franquista i amb el nazi. També havia dit que li agradaria conèixer Tejero, el militar del cop d’estat fallit, i res fa pensar que fos per inquirir en els motius antidemocràtics del seu cop. Quan algú insinua que l’exèrcit hauria de sortir al carrer per “acabar amb això ràpid” després dels atemptats de l’11-M és que és un gran patriota espanyol? Per no parlar de tota la seva tirallonga d’atzagaiades contra el sobiranisme basc i català.

Qui tingui una mica de senderi, hauria de censurar actituds d’aquesta mena. Per sort, una afició gallega ha posat el crit el cel. Traduït a la llengua dels mitjans espanyols, l’ha vetat una minoria radical d’un equip que si baixa a segona divisió no es perdrà gran cosa. Pesco d’internet un interessant article a El Faro de Vigo de Juan Carlos Álvarez, en què defensa “el celtisme”, que des del 23 d’agost del 1923 –diu– ha abraçat idees de “respecte” i “tolerància”. I recorda la convivència entre un president del PP i un entrenador galleguista; o entrenadors comunistes i presidents de l’Opus Dei. Alguns s’haurien de preocupar més per crits vergonyosament habituals als camps de futbol que no pas perquè el Celta no hagi volgut Salva Ballesta. Mentrestant, visca el celtisme!

(Article publicat el 25 de febrer del 2013 a El 9 Esportiu)