dimecres, 2 d’octubre del 2013

Amunt


Potser és el mandreig dels dies d’estiu, aquell hedonisme desfermat, explicar les vacances a tot Déu... Potser és el mandreig com a costum general. Però diria que no tot és igual i un all encara no és una ceba. A l’inrevés tampoc val. En indrets, cases grans, personalitats i xiringuitos diversos observo alguns jocs de mans, alguns jocs de paraules i equilibris estranys per no dir, per no fer, per si de cas, que no sigui dit. Qui no ho vulgui veure que no miri però que tampoc tapi la vista. Aquest Onze de Setembre no és el mateix que el de l’any passat; el de l’any passat no era el mateix que l’anterior. Podem seguir fent servir paraules buides i les de cada any; i ja poden dir-nos que si una cosa treu l’altra o bé que és l’altra que treu l’una. Però no, no m’embolico encara, perquè passa que cada cop són més els qui volen un Estat ple i lliure, ple de dret i de raó, i social i cultural... Per què hauria d’anar separat? Cada cop valen menys els equilibris antics. Qui no ho vulgui veure que no miri però que tampoc tapi la vista: diumenge als cims del Vallès, de Puiggraciós a Tagamanent, onejaran una mà d’estelades dins la iniciativa del col·lectiu Estelades al cim. Serà a les 12 del migdia en 251 cims del país de forma simultània. Cal mirar enlaire i cal mirar enllà. Ja ha passat el temps de mirar-se el melic, de repetir mantres rònecs, de fer la viu viu i qui dia passa any empeny. Qui no ho vulgui veure que no tapi la vista, ni tampoc el pas.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 6 de setembre del 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada