Finalment l'artista Eugenio Merino no ha comès cap delicte. A la fira Arco de l'any passat, a Madrid, Merino va exhibir una figura de Franco amb ulleres de sol i ja esprimatxat dins d'una nevera. La Fundació Francisco Franco, que té un web on segueix fent apologia del feixisme, va interposar una demanda per “intromissió il·legítima a l'honor”, demanda que el jutge ha desestimat. La successió de fets faria riure si no fos perquè és ben veritat. Al web de l'entitat dedicada a glorificar el dictador estan aquests dies enfeinassats a celebrar l'efemèride del cop d'estat, sense que la justícia i encara menys el Tribunal Constitucional amb carnet polític intervinguin. En l'editorial d'aquest mes proposen que el 18 de juliol sigui “fiesta nacional”, com el 14 de juliol a França o el 4 de juliol als Estats Units. Com si tot fos el mateix: un cop d'estat militar contra un règim escollit democràticament al nivell de l'ideal de liberté, egalité et fraternitéfranceses o de la independència nord-americana (no deuen haver caigut en el mot independència). El tema tornaria a fer riure si no fos que parlen seriosament. I cínicament.
Al mateix web hi ha articles com ara ¿Por qué Rajoy prefiere Felipe a Aznar? o una queixa de per què no van “poder fer” l'acte falangista que volien fer a Olot. Les ressonàncies d'aquestes notes permeten explicar les tones de cinisme que hem de contemplar avui: les fuetades de la dreta espanyola més recalcitrant i enyoradissa de temps antics o per què un president de govern no se sent cridat a donar explicacions d'un escàndol majúscul, com tampoc molts altres càrrecs que han engegat aquell Estat i el nostre país a fer punyetes. Amb això no només es comprova que Franco queda lluny d'estar dins d'una nevera sinó que belluga amb una lleugeresa inimaginable, per exemple, a Alemanya. Si no volem ser nosaltres els qui quedem congelats, si us plau, fem via, via catalana i democràtica i social, finestres obertes pertot i per un cop ben enllaçats.
Al mateix web hi ha articles com ara ¿Por qué Rajoy prefiere Felipe a Aznar? o una queixa de per què no van “poder fer” l'acte falangista que volien fer a Olot. Les ressonàncies d'aquestes notes permeten explicar les tones de cinisme que hem de contemplar avui: les fuetades de la dreta espanyola més recalcitrant i enyoradissa de temps antics o per què un president de govern no se sent cridat a donar explicacions d'un escàndol majúscul, com tampoc molts altres càrrecs que han engegat aquell Estat i el nostre país a fer punyetes. Amb això no només es comprova que Franco queda lluny d'estar dins d'una nevera sinó que belluga amb una lleugeresa inimaginable, per exemple, a Alemanya. Si no volem ser nosaltres els qui quedem congelats, si us plau, fem via, via catalana i democràtica i social, finestres obertes pertot i per un cop ben enllaçats.
(Article publicat el divendres 19 de juliol del 2013 al diari El Punt Avui)
* La instal·lació d'Eugenio Merino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada