dilluns, 14 d’octubre de 2013

Olímpic

Ja té nassos que ara calgui agafar aquesta mena de boirós tren olímpic per aconseguir que desdoblin d’una vegada la línia de Vic. Té tants nassos que preferiria que l’esperat desdoblament no arribés només per la pressa dels esquís o les taules de snowboard olímpiques, que és diferent. Quan les coses arriben perquè cal cuitar tant sí com no és quan se solen fer de qualsevol manera i sense mirar prim. Un clàssic. Justament viatjava en un tren d’aquesta línia l’altre dia quan vaig llegir la notícia que a Tòquio utilitzen el pretext dels Jocs del 2020 per desmuntar i desplaçar l’històric mercat del peix. També desplacen una forma de vida. Sembla que el motiu olímpic està internacionalment blindat. No ho entenc perquè tampoc caldria ser tan rebuscat. Només que algú pugés al tren preolímpic i fos capaç d’observar i fins i tot d’entendre la realitat diària d’aquest mitjà hi veuria pretextos per totes bandes. Només que veiés el que passa a l’estiu, quan cada vegada baixa del nord del país més carregat de soferts turistes embotornats d’embalums i maletes, hi trobaria encara més pretextos. Però és clar, vesteix molt més l’auri pretex olímpic. Enfeinassats a repartir-se les quatre engrunes del present, qui vol mirar una mica més enllà? Podent agafar el tren per trepitjar la neu de les elits i fer uns quants gintònics amb les màfies olímpiques, qui el vol agafar només per anar a treballar o de cap de setmana? En aquest país sempre agrada el que vesteix més.

(Article publicat a la contra d'EL 9 NOU del Vallès Oriental el divendres 20 de setembre del 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada