dilluns, 25 de novembre de 2013

Carronya

Fa set anys vaig cobrir per aquest diari una manifestació de “prop de 1.000 persones” contra el saló immobiliari Meeting Point. Era un moment en què la bombolla immobiliària encara no havia fet figa i molts discursos que aleshores alertaven de la impunitat d'aquest sector tenien una prèdica i un ressò reduïts. De fet, em recordo a mi mateixa aquell matí de novembre del 2006, ensonyada i enfredorida, pensant per dins que alguns lemes de la protesta eren exagerats i tòpics. Ara he recuperat la crònica que vaig escriure i he enrogit davant l'ordinador. Aquell 11 de novembre del 2006 als carrers de Sants es veien pancartes com ara “Especulació = crim organitzat”, “Derecho a techo”, “El futur no cap al meu pis”, “Compro vides, venc hipoteques” o “Deshipoteca la teva vida, desallotgem el Mafia's Point”. La realitat ha passat per sobre i ha superat de molt les pitjors previsions dels entesos i desentesos. El més curiós del cas és que els entesos segueixen fent com si no hagués passat res, com si no volguessin entendre res.
Aquests dies torna a haver-hi el Barcelona Meeting Point, convertit, després del naufragi, en una patètica subhasta de miques i pegats de país per malvendre. Després de tot, la seva principal reacció ha estat col·locar totxo a inversors russos i xinesos i desfer-se a preu de saldo de les promocions que pertanyen al banc dolent, creat, cal recordar-ho, gràcies a les misèries de l'estafa financera. Si aquests dies veuen més eclipsat del compte el cel de Barcelona no se n'estranyin: són els voltors –fons internacionals a la recerca de gangues immobiliàries– que picotegen sobre el Meeting Point. La pancarta que encapçalava aquella manifestació de fa set anys deia: “Es riuen de nosaltres a la cara”. No sé veure què ha canviat.

(Article publicat el divendres 25 d'octubre del 2013 al diari El Punt Avui)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada