dimecres, 25 de desembre de 2013

25 de desembre de 1938.

Dia de Nadal pur, fred. El cel és blau i alegre damunt la neu del Matagalls. A mig matí anem a oir missa. Camí avall trobem grans blocs de glaç i sentim, llunyà, apagat, el tro llarg de la guerra. Quina missa més rasa, més humil! Era en una casa rònega i mísera, amb escala de fusta corcada i sostres ennegrits, d'avet del Montseny. Era, literalment, a casa l'escombriaire del poble: el clergue era un cunyat seu i celebrava servint d'altar la calaixera. Al mig, un Jesuset damunt un grapat de palla. (...)
Hem dinat amb una alegria ombrejada per l'aprensió tràgica de la guerra, per la inseguretat del nostre oasi en aquests temps sinistres; però també amb l'esperança que la tragèdia ja no pot durar gaire més.



El vel de maia, Marià Manent

(Edicions Destino, 1975)
Escrit des de Viladrau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada