25 de desembre de 1938.

Avui es compleixen cinc anys de la mort de Francesc Macià. Amb aquest motiu, davant de la seva tomba s'han anat succeint els homenatges, entre els quals destaquen els del president del Consell de Ministres i el del president del Govern basc, senyors Negrín i Aguirre. Durant el dia han anat desfilant-hi representants d'institucions, partits polítics i entitats cíviques i culturals. Un moment molt emotiu, com diuen els presidents, ha estat el de l'ofrena del president de la Generalitat, senyor Lluís Companys qui, emocionat també, dirigint-se a la tomba de l'Avi, ha pronunciat les següents i sentides paraules: "Francesc Macià, Mestre i Cabdill. Tu ens vas donar exemple de bondat amb el perdó i la tolerància (...) Fem la guerra, Mestre, perquè hem estat agredits i ens volen esclavitzar. Fem la guerra a l'odi, a la intolerància, al despotisme i a la invasió (...) Fem la guerra amb el ferro a la mà i l'ànima arborada d'entusiasme patriòtic."

Una notícia que ha tingut molt de ressò a Catalunya és la de la mort, a Valladolid, del fins ara ministre de l'Ordre Públic del Govern de Franco, general Severiano Martínez Anido, d'ingrata memòria per a molts barcelonins, per la seva actuació com a governador civil de Barcelona entre 1919 i 1923, dedicat exclusivament a la repressió del moviment anarco-sindicalista, tant amb la formació de bandes de pistolers, com amb l'aplicació de la llei de fugues. Els catalans que de nit segueixen les emissions de Radio Sevilla o Radio Nacional han pogut escoltar grans elogis del general, de qui diuen els seus exegetes que "significaba el principio de autoridad rígida y enérgicamente mantenida", qualificant-lo de "buen conocedor de los enemigos de España."

Diari de la caiguda de Catalunya, 

Josep Pernau (Edicions B, 1989). 

(Un relat periodístic dels últims 49 dies 

de la Catalunya republicana)