Estava una mica neguitós i de molt mal humor. La preparació de les classes em pren massa temps: són, ara com ara, temes que no pertanyen a la meva especialitat. Avui era Grècia. Però, en acabar la classe, tot el mal humor havia desaparegut. M'ha sortit una lliçó tan suggestiva, veia en l'expressió dels deixebles tant d'interès, tanta complaença, que haig de tornar a pensar:
- Qui sap si això és el millor que puc fer.
No hi ha dia que no s'inscrigui algun oient a la classe, malgrat que han de pagar matrícula. I molts -o moltes, millor dit- són castellanes.
Tarda a la Bonanova. Record d'un passatge de C.A. Jordana.
Nit. Acabo d'escoltar el comunicat de guerra. Quan han dit: "Frente del Este", he pensat: "Ja hi som". I, en efecte, han prosseguit:
- En la jornada d'avui l'enemic ha iniciat la seva anunciada ofensiva contra els fronts de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada