17 de gener de 1939

El general Hernández Saravia ha sopat aquesta nit amb el senyor Azaña. El president és lacònic en el seu diari: "Detalles del desastre. Al comenzar la ofensiva teníamos 90.000 fusiles. Hoy, en el este, hay 17.000. En el Ebro, 14.000. El Ejército del Ebro, 60.000 bajas. Conducta de los caudillos aficionados." Els fusells són escassos, però el president de la República tira amb bala contra els militars autodidactes i no professionals, com fou Durruti, en la línia anarquista, i com són Modesto, Líster, Tagüeña o el Campesino que, per cert, s'ha esfumat en aquesta fase de la guerra. Els informats diuen que se l'ha apartat del comandament, per enfrontaments amb la direcció comunista i amb els seus mateixos companys que provenen de la Milícia Popular.

(...)

Avui és significativa l'entrada en algunes poblacions de la província de Barcelona, per la zona de la Panadella.

(...)

Són escasses les notícies que els diaris d'un i l'altre bàndol publiquen del contrari. Quan apareixen, a la zona franquista estan datades a Perpinyà, i al bàndol republicà procedeixen de París. Avui se'n publica una a la premsa barcelonina: són les normes d'aplicació per al desmantellament de la Generalitat, que ha dictat a Burgos el ministre de la Governació, Ramon Serrano Súñer: edificis i instal·lacions passen a l'administració de l'Estat i a les diputacions, segons el tipus de servei que prestin. Els funcionaris ingressats abans del règim d'autonomia passen a l'administració de la qual procedeixen, darrera l'expedient de depuració a què tots es veuran sotmesos. Tots els altres, sense que ho precisi la norma, poden considerar-se cessats. L'ordre afecta igualment l'administració local. Davant de qualsevol dubte que es plantegi, ha de consultar-se amb el ministre de la Governació.

Diari de la caiguda de Catalunya, 

Josep Pernau (Edicions B, 1989). 

(Un relat periodístic dels últims 49 dies 

de la Catalunya republicana)