21 de gener de 1939

Cada dia, cada hora, cada minut que passa, la vibració patriòtica de Catalunya contra les hordes de la invasió, creix i s'ageganta. Voluntaris que s'incorporen als llocs de concentració; fortificadors que, amb el picot i la pala s'apressen a fer inexpugnables la nostra terra; dones que es desviuen pels combatents i que forcen la màquina de la producció; fets heroics i abnegats al front i a la rereguarda que proclamen la sublimitat de la nostra lluita: tot plegat, alçament popular contra els estrangers que vénen a destruir la nostra pàtria i a assassinar les nostres dones i els nostres fills.
Aquesta vibració patriòtica, aquest alçament popular ha de mantenir-se en progressió ascendent, amb ritme accelerat, fins que la victòria resti assegurada, fins que resti assegurada la independència d'Espanya i la llibertat de Catalunya i dels catalans. Ens superem. Però hem de superar-nos encara més. No podem perdre dies, hores, minuts, ni segons. És el moment de l'esforç suprem i hem d'aprofitar el temps i hem de posar a contribució tots els nostres recursos i totes les nostres energies. Podem i hem de convertir aquesta ofensiva brutal dels invasors en la seva desfeta definitiva. Tots els catalans, tots els espanyols sense limitació d'edat ni de situació, venim obligats a cooperar a l'esforç suprem que demana i pot exigir-nos la pàtria. Ho ha dit el president Negrín. Ho ha dit, amb l'emoció i l'autoritat de President de tots els catalans, el President Companys. Cal resistir l'escomesa, costi el que costi, perquè darrera d'aquesta resistència triomfant hi ha la victòria.
(...) Combatents heroics que amb el sacrifici de la vostra vida lluiteu contra els invasors assasins: resistiu.
Catalans, espanyols, no combatents: fem inexpugnable el territori no envaït! Que els picots i les pales -les ungles, si cal-, remoguin la nostra terra contra la invasió!
Defensem Catalunya! Defensem Barcelona! Alcem els cors damunt dels parapets! S'ha de fortificar!

(...)

Com més es desferma contra Catalunya i la República la militarada italiana, més creix l'odi contra la trepa invasora i més s'accentua la moral i la voluntat de vèncer del nostre poble. Davant l'allau de màquines bèl·liques de tota mena facilitades per Hitler a Franco i llurs marionetes, malgrat la no-intervenció a favor dels agressors, l'Exèrcit i la rereguarda, el poble català i espanyol declaren novament davant el món no solament la decisió inalterable de resistir, sinó de vèncer i de repetir, com en 1808, la gesta heorica que fatalment ha de ridiculitzar aquests petits aprenents de Napoleó.

Treball, 21 de gener de 1939

Extret del llibre Aquella guerra tan llunyana i tan propera (1936-1939). Testimonis i records de la Guerra Civil a Catalunya, 
Pelai Pagès i Blanc / Alberto Pérez Puyal