dimarts, 21 de gener de 2014

Barcelona, 21 de gener de 1939

Aquesta tranquil·litat de Barcelona i aquest ordre perfecte que regna a la nostra ciutat, que han estat remarcats pel corresponsal del Times, no és pas un producte de la imaginació d'un periodista àvid de servir al seu diari, moltíssims anglesos que encara no s'han ben bé adonat del que succeeix a Espanya per causa de les cortines de fum escampades pels facciosos i llurs amics de l'exteriors hauran rebut l'explicació del corresponsal amb un cert aire d'escepticisme. Però si la nostra ciutat, que porta viscuts tants moments històrics, alguna vegada ha conservat la calma més perfecta, és en el d'ara. Es tracta, aquesta vegada, d'una calma real que va acompanyada d'un delit magnífic de contribuir, amb totes les seves forces, a fer impossible el compliment, per part dels invasors, de llurs sinistres designis.
La nostra Barcelona conserva la calma i treballa fervorosament per tal que aquesta no es vegi trencada, car això fóra tenir l'enemic molt a prop. Treballa i respon a les ordres del Govern amb unanimitat perfecta, sense una queixa, puix que sap el que es juga en el compliment o no de les ordres rebudes.

(...)

Barcelona està en peu de guerra. Mai com en aquesta ocasió no pot fer-se aquesta afirmació. Tot és supeditat a la guerra. Es nota en l'ambient el clima de guerra. Però tot això no és prou a llevar-li el somriure acollidor, aquest somriure que, per uns moments, quan els avions del crim trossegen els seus fills, es converteix en un rictus de dolor, però que desapareix així que el seu cel eternament blau i rialler pot guaitar-se sense que l'entelin els ocellots del crim.
Barcelona fa honor a la seva història. Hi fa honor, i n'hi seguirà fent. I és que la nostra ciutat és feta de gent digna. I la gent digna sap perfectament i tothora quina és la seva escomesa, quina és la seva obligació, quin és l'imperatiu de l'hora. I, sobretot, té en la més alta estimació una sola cosa que val per totes: dignitat.

La Humanitat, 21 de gener de 1939
Extret del llibre Aquella guerra tan llunyana i tan propera (1936-1939). Testimonis i records de la Guerra Civil a Catalunya
Pelai Pagès i Blanc / Alberto Pérez Puyal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada