26 de gener de 1939.

A les cinc han trucat a la porta de la Casa Gran [l'Ajuntament de Barcelona], i per la petita portalada han entrat un tinent i un alferes. Estaven visiblement excitats i han exigit que se'ls lliurés les armes. Després, quan han comprovat que Serinyà estava pràcticament sol, s'han calmat i el tinent Víctor Felipe Martínez, de la Bandera de Carros de Combat del Cos d'Exèrcit Marroquí, de pròpia mà, ha redactat l'acta d'ocupació de l'alcaldia, que provisionalment desenvoluparà les pròximes hores, fins a la presa de possessió del càrrec per part de Miguel Mateu, que se celebrarà demà.

A la mateixa hora s'ha ocupat l'edifici de la Generalitat, que ara es diu de la Diputació. Moltes persones han anat afluint a la plaça Sant Jaume i des del balcó de l'ajuntament ha pronunciat el primer discurs de benvinguda a les tropes el periodista i conegut carlista Josep Maria Junyent, fill del qui fou director de El Correo Catalán.

(...)

El comte Ciano, gendre de Mussolini i ministre d'Afers Exteriors de la Itàlia feixista, avui ha escrit al seu diari: "El Duce estava profundament emocionat, tot i que sempre li agrada aparèixer imporbablement tranquil.Però té bons motius per estar realment satisfet, perquè la victòria d'Espanya porta un únic nom, el nom de Mussolini" (...) Hitler, en el seu telegrama, renuncia al protagonisme alemany: "Us envio la meva felicitació més cordial pel magnífic èxit assolit per les tropes sota el vostre comandament. Europa sencera està admirada pels vostres triomfs i nosaltres esperem el punt final de la guerra."

Diari de la caiguda de Catalunya,

Josep Pernau (Edicions B, 1989).

(Un relat periodístic dels últims 49 dies

de la Catalunya republicana)