dilluns, 27 de gener de 2014

27 de gener de 1939

Res no és igual, encara que a les parets es mantinguin les consignes de "No passaran". Avui ha reaparegut La Vanguardia, que el dia 24 s'autoanomenava encara Diario al servicio de la democracia i que ara se subtitula Diario al servicio de España i del Generalísimo Franco. Els carrabiners, abans de retirar-se, es veu que van entrar a les instal·lacions del carrer Tallers i van causar-hi algunes destrosses. Per aquest motiu, el diari no és res més que un senzill full, però que dóna testimoni de la seva existència. I de quina manera. 
"Decíamos ayer" és un dels titulars. Per al diari, ahir no fou el dia 26 de gener de 1939, sinó el 19 de juliol de 1936. Aquell dia es publicà el número 22.574 i el d'avui és el 22.575. No es vol saber res dels dos anys i mig que el diari es va continuar imprimint. "Aquí está de nuevo el veterano diario para defender los postulados que han sido siempre carne de su carne y entraña de su entraña, los añejos ideales eclipsados por esa ola de locura que lo ha envuelto toto durante los últimos treinta meses." Algú afirma que el mateix redactor que escrívia el darrer editorial republicà ha redactat el d'avui, i que és el senyor Foriscot. La vida és així.
És un número singular, en què es publiquen les lletres de Cara al Sol i l'Oriamendi i en què apareix la nota següent: "Automáticamente, con la sola presencia en nuestras calles de las heroicas fuerzas nacionales mandadas por el glorioso general Yagüe, ha quedado restaurada, como tantas otras cosas, la propiedad de La Vanguardia, de la que inmediatamente se han hecho cargo los responsables autorizados del señor conde de Godó."
I ha sortit també El Correo Catalán, que deixà d'aparèixer fa dos anys i mig. Les seves instal·lacions les ocupà el POUM i s'hi confeccionava La Batalla. Avui El Correo s'ha fet als locals i tallers de Treball, ocupats les Joventuts Tradicionalistes.


NOVES AUTORITATS

Aquest matí, a la plaça de Catalunya, hi ha hagut una missa multitudinària. Al final, el general Yagüe ha pronunciat un discurs en què ha dit que portava una salutació per a tots els que sempre havien cridat "¡Viva España!", el perdó per als qui "envenenaron y os enseñaron a maldecir España", i el menyspreu per a "los que están en huida y en derrota, porque la España de Franco tiene el corazón grande y no sabe odiar".

(...)

El president de la República està indignat amb el doctor Negrín. Encara és l'hora que l'informi de la caiguda de Barcelona. Entre tots dos existeix una manifesta incompatibilitat. (...) Avui el senyor Azaña ha encarregat al senyor Álvarez del Vayo que li localitzi el president del Consell. No hi ha més de set quilòmetres entre el castell de Perelada i les llòbregues estances del castell de Figueres.

Diari de la caiguda de Catalunya,
Josep Pernau (Edicions B, 1989).
(Un relat periodístic dels últims 49 dies
de la Catalunya republicana)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada