dilluns, 27 de gener de 2014

27 de gener del 1939

Fins a les cinc de la tarda hem estat a Olot treballant, després ens hem traslladat a Girona i hem presenciat com un coronel pegava desforadament amb un ferro, talment com si fos una bèstia, a un xofer soldat. Girona és un caos, no hi ha manera de passar per enlloc. Hem continuat ap a Figueres, i al sortir a Girona hem posat la ràdio; eren les set i les emissores franceses donaven compte de la presa de Barcelona. He plorat fins arribar a Figueres, i Sbert i jo no hem dit ni paraula, estàvem trasbalsats. Encara que la notícia fos esperada, ens ha causat un gran dolor, hem pensat en la pena de tots els catalans i amb els meus. Hem anat al Castell de Figueres, a on una gran quantitat de Policia i Carrabiners guarda el Govern, i entre aquesta força hi ha un bataló de fusells metralladors. El Govern estava reunit.
Però hem parlat primer amb Álvarez del Vayo, que no sabia res de res, i deia que en alguns llocs no havia passat el Llobregat i que, a l'Hospitalet, Modesto es defensava molt bé. Després hem parlat amb Moix, que ha sortit del Consell tot rialler i li hem preguntat si hi havia notícies bones. Ha contestat que podia assegurar que no era veritat que estiguessin els facciosos a les muntanyes de Vallvidrera, que encara es combatia a Terrassa i que, anant malament les coses, fins d'ací tres o quatre dies no podien entrar a Barcelona. Després hem parlat amb l'ase de Menéndez Aspe, que encara sabia menys, i ens ha dit que durant vuit o deu dies les coses anirien malament, però que després els aturaríem. És a dir, això no és un govern sinó una colla de ximples o de covards.Sbert i jo hem marxat escruixits. És clar, però, que dintre el Castell, amb bon menjar i ben guardats, sense veure la gran tragèdia, tot és fàcil i bonic.

Crònica de la Guerra Civil a Catalunya.
[Capítol de textos de Josep Tarradellas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada