dimecres, 29 de gener de 2014

29 de gener de 1939.

És el primer diumenge que passo a Granollers. No puc anar a casa encara. Diumenge feixuc i llarg. Les boires embolcallen el cel. Ara i adés un tret de canó esquitxa la quietud o bé un ramat d’avions ronca per l’espai i no saps què faran. No para l’arribada de soldats, al darrere dels italians i dels moros. L’exèrcit fugitiu recula cap a Girona. Em deia un senyor, que ahir feia molt bona cara, que ha començat a haver-hi saqueig. He vist una papereria i una llibreria saquejada, en absència dels propietaris. Hi ha hagut missa de campanya. Granollers és materialment ple d’italians. Estic trist! Quins records de tots els diumenges d’aquest any! Tots, tots venturosos, a Barcelona i a casa. Era un viure i no sé què vindrà. Aquest és el diumenge més pesat, més enutjós, encara que no hàgim d’anar al refugi. Em trobo malament, amb una pesantor de malalt. La tristesa que deuen tenir els pares! I aquest silenci. No saben si el seu fill és viu i els estima. Passa de pressa, diumenge llarg! El meu anhel és anar cap a casa.

diari d'un mestre adolescent, 
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada