Han caigut Granollers i Calders. A mitja tarda sentim molt soroll d'avions i molts trets d'antiaeri. La Roser petita plorava i la Sinda, esfereïda, invocava els sants. Realment, les canonades dels antiaeris se sentien molt a prop. Jo em pensava que eren a Vic, però ve l'avi i diu que els qui han disparat són uns artillers que duen antiaeris en camions i eren al poble. Quins dies vivim! Combats pròxims, corrues de presos lamentables, fugitius del front... L'agitació de la guerra arriba una mica al nostre cim solitari. Ai, com voldríem ser lluny d'aquest oceà sinistre!
El vel de maia.
Dietari de la guerra civil (1936-1939),
(Edicions Destino, 19754)
Escrit des de Viladrau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada