30 de gener de 1939.

Per la costa, avui s'ha avançat fins a Sant Pol. En la retirada pel Maresme, Tagüeña [general republicà] ha vist, a la via morta d'algunes estacions, trens sencers de material de guerra sense desembalar. Sortí de l'URSS i durant mesos ha estat retingut a França. Ara París ha accedit a deixar-lo passar, quan ha vist que les tropes franquistes s'acostaven a la frontera pirinenca. Massa tard. Si no es destrueixen a temps, aquestes armes seran un regal per a Franco. Camí de Sant Pol avui les tropes franquistes han ocupat Arenys de Mar i Canet, i per l'interior l'Espunyola, Sant Quirze Safaja, Sant Antoni de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera i Vilalba Sasserra.

(...)

El general Álvarez Arenas [franquista] ha disposat que el català sigui només un llenguatge d'ús privat i familiar. Així ho deia en l'extens ban que va fer públic el dia 27 passat: "Estad seguros, catalanes, de que vuestro lenguaje, en el uso privado y familiar, no será perseguido." Res, doncs, de fulletons, pasquins, ni llibres en català, encara que exaltin Franco. Tots els que hi havia a Barcelona han estat confiscats i seran destruïts.

(...)

L'estiu passat, a Lleida, el delegat de l'Ordre Públic dictà una ordre el segon punt de la qual deia: "Respecto al uso del dialecto catalán, hay que atenerse estrictamente a las órdenes de la superioridad, pero quiero dirigirime a todos los españoles de esta provincia para decirles que los momentos actuales exigen que todos demos pruebas de un ferviente españolismo y entusiasmo por la Causa. Estos sentimientos es necesario evidenciarlos y exteriorizarlos y, lógicamente, se da una prueba de ello no hablándolo en público (por lo menos)."

Diari de la caiguda de Catalunya,

Josep Pernau (Edicions B, 1989).

(Un relat periodístic dels últims 49 dies

de la Catalunya republicana)