divendres, 31 de gener de 2014

31 gener 1939. Els darrers dies de la Catalunya republicana.

Van venint les instruccions per al viatge. Disposem de dos vehicles grans: el bibliobús del Servei de Biblioteques al Front i un autocar de l'Assistència Social de la Generalitat. Aquest últim es troba quasi miraculosament a la nostra disposició, puix que va ésser abandonat, fa quatre o cinc dies, vora un camí, sota mateix de Can Perxers, un cop complerta la missió que duia.

(...)

Agrupats al mig del camí que va de Can Perxers a la carretera, els expedicionaris reben les últimes instruccions de llavis de Pi i Sunyer, Bosch-Gimpera, Ramon Frontera i Pau Vila. Aquest passa llista i resol alguns petits problemes que es van presentant. Mai ningú dels que hem de fer avui el viatge no havia esperat amb tanta emoció ni amb tanta il·lusió el moment d'una partença.

(...)

Salutacions de comiat, braços i mans i mocadors qeu es mouen de pressa. La caravana es posa en marxa. 
Jo tinc el cor en un puny, perquè l'autocar emprèn la pujada immediata amb una trepidació alarmant; el motor fa un soroll irregular i esquerdat, que és presagi d'una aturada o de qualsevol accident.

(...)

A partir d'Agullana la carretera fa baixada, i l'autocar asmàtic llisca fàcilment. Anirem bé si els seus frens funcionen i no es desboca. 

(...)

A la carretera de França els rengles de vehicles són llargs i espessos. Hi ha dos rengles que pugen i dos rengles que baixen i a cada instant s'entrebanquen els uns als altres. Sort que el cotxe de Bosch-Gimpera, que fa d'explorador, ens permet d'avançar, per bé que lentament i amb freqüents parades, fins a l'entrada del poble.

(...)

Que triguem d'arribar a la frontera! Diríeu que per un miracle hostil la veta de la ruta s'ha estirat desmesuradament i ha multiplicat la distància. Però ja no falta gaire tros. Som en una pujada i anem a entrar al coll del Portús. En aquest trajecte l'espectacle és profundament llastimós. A banda i banda de la carretera hi ha un doble rengle de cotxes i camions espatllats i sovint estimbats, maletes esbotzades, matalassos i coixins i coixineres, peces de vestir, barrets, sabates i espardenyes, tot destrossat i abandonat. És un espectacle de misèria, de brutícia, de catàstrofe. El paisatge, esquerp i d'estrets horitzons, contribueix a comunicar a l'ànima un sentiment de desolació.

(...)

Gràcies, una vegada més, als bons oficis de Bosch-Gimpera, fem el pas de la ratlla sense destorbs. Davant de nosaltres la cadena cau, el cordó de senegalesos s'obre pel mig com els dos batents d'una porta, i els nostres tres vehicles passen enllà i pugen pel carrer costerut d'aquest viatge rossellonès. 
- Ja som a França -criden unes veus dins l'autocar.
Els nostres cors bateguen. És el moment de més forta emoció. M'adono que la meva muller plora silenciosament i que mira enrera, cap a al terra que hem deixat, de la qual ella no havia sortit mai.

(...)

En ésser a un cert punt de la carretera, uns gendarmes han aturat el nostre convoi:
- Refugiats? -ens pregunten-. Doncs per ací, per ací!
I ens assenyalen una branca de la carretera. Poc després d'haver-hi entrat ens troben en una plaça on hi ha diversos carruatges parats i grups de gent, sobretot dones i criatures, que seuen per terra. Hem de baixar? Ens hem aturat, i no sabem ben bé on. Del que ens diuen algunes persones amb qui parlem, deduïm que això és un camp de concentració provisional. La gent que s'hi atura és després conduïda als llocs d'estada designats per les autoritats franceses. Ens alarmem.

(...)

Gràcies a l'explicació de Bosch-Gimpera i a la comprensió del militar ens treuen del camp.

(...)

La nit del Voló no serà benigna per a nosaltres. Ens tocarà de dormir dins els cotxes. No hi ha més remei. Resignats, els expedicionaris ens disposem a passar una altra nit dura.

Els darrers dies de la Catalunya republicana. 
Memòries sobre l'èxode català
Antoni Rovira i Virgili (Proa, 1999). 
Primera edició, Buenos Aires, 1940.
Ara reeditat per Acontravent
a través d'una campanya de mecenatge. 
Més informació, imatges i textos en aquest blog

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada