El dimarts 31, des de bon matí, el mas [Perxés] tornà a trepidar d'animació. Els expedicionaris [intel·lectuals] anaven en dos vehicles de força capacitat: el bibliobús dels Serveis de Cultura al Front i l'autocar d'Assistència Social de la Generalitat. A l'autocar, que era més còmode, hi anaven la gent d'edat i les dones i criatures; i els més joves, al bibliobús. Bosch Gimpera aniria al davant de la comitiva amb el seu cotxe oficial, i junt amb ell Pau Vila, que portava la llista i feia de cap de l'expedició. Però arribada l'hora de posar-se en marxa, vingué el primer entrebanc. L'autocar, estacionat en un lloc fent un xic de clot, i cobert de branques i fulles per a camuflar-lo, no es volgué engegar. Ho provà l'un, després l'altre; els més s'afanyaren a rodar la maneta, però fou endebades. El motor no arrencava. Un moment d'angoixa, de neguit. Fins que es decidiren a portar-lo a empentes a un punt elevat de la carretera, bo i esperant que empenyent-lo quan hi fos, fent el camí de baixada, es decidís a arrencar. De sobte, el soroll del motor que s'engega! Amb un panteix ronc. Però marxava. Un gran sospir d'alleujament de part de tots. I així sortí, una mica cerimoniosament, la comitiva. Bona sort!
I, tanmateix, tot anà bé. Les aturades -i foren freqüents i llargues- o es varen deure al motor de l'autocar; foren degudes als embussos de la carretera,sobretot per prendre la principal que porta al Portús. I encara pitjor fou en entrar a la Jonquera, atapeïda de gent i de vehicles de tota mena. Allà encara quedava passar pel doble sedàs de la policia i la duana. Gestions, esperes, impaciència, neguit. Però a poc a poc les dificultats anaren resolent-se. Cap a la una de la tarda, salvades les dues barreres, la caravana reprengué la marxa, entremig d'una processó d'autos, de carros i de corrues de gent. Nova aturada al Portús, aquesta vegada per les gestions a fer amb les autoritats franceses. Un cop enllestides, a mitja tarda començà a baixar la caravana per la carretera del Voló. I així entraren a França els intel·lectuals, en el bibliobús que lluïa encara alguns forats de bala, de quan anava distribuïnt llibres als soldats al front.
L'estada del grup d'intel·lectuals en el Mas Perxés prengué innegablement una significació simbòlica. Catalunya, que és l'encarnació d'un esperit propi, fonamentalment una cultura, reunia a la casa pagesa d'Agullana, entre estàtues clàssiques i retaules gòtics, una selecció dels seus valors espirituals. I d'allà sortí la caravana -única en aquests temps que tants n'ha vist, d'èxodes- en la qual marxaven un grup nodrit d'escriptors, d'artistes, d'erudits, camí de l'exili, per fidelitat als seus ideals i a la seva pàtria. I en sortir, ho feien barrejats en la carretera en la carretera amb la gent del seu poble, tots lligats al mateix destí.
La guerra 1936-1939. Memòries,
(Editorial Pòrtic, 1986)
Web de la Fundació Carles Pi i Sunyer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada