Anit van trigar molt a donar el comunicat de guerra. L'esperava amb ansietat. Quan el locutor habitual (una magnífica veu, ferma i viril, avesada al comandament) va llegir-lo, no em va semblar injustificada la triga: esperava alguna cosa excepcional. I, en efecte: una nota addicional l'acompanya. S'hi cantava la resistència dels nostres soldats (sembla que és, realment, admirable). Després de la jornada d'ahir, tan plena, això va curullar la mesura. Quan ja havia tancat la ràdio i me n'anava cap a la cambra, vaig tenir un dels moments més emocionants de tota la guerra. Vaig sentir Catalunya com poques vegades l'he sentida.
Al llarg de la meva vida, Ferran Soldevila (Edicions 62, 1970)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada