Discutíem l'altra tarda al cafè Le Murat, i les opinions es manifestaven així:
En Josep M. Espanya: "La guerra s'ha d'evitar perquè sempre és un mal. En Daladier i en Chamberlain van obrir bé a Munic, perquè van evitar la guerra. Tant si guanyaven com si perdien, França i Anglaterra, si s'hagués declarat la guerra, a hores d'ara ja se n'haurien penedit."
Ventura Gassol: "Jo no tinc por que ara Chamberlain pacti el reconeixement de la bel·ligerància del general Franco, perquè França s'hi oposarà pel compte que li té, i ajudarà els republicans."
Artemi Aguadé: "Sí, i mentrestant deixa entrar material de guerra destinat als feixistes per la frontera d'Endaia."
Jo: "En efecte, la guerra és sempre un mal. Però una manera de fer-la inevitable és obrant sota la pressió de la por de la guerra. Daladier i Chamberlain no van evitar la guerra, perquè l'Alemanya voltada d'enemics, i gairebé abandonada d'Itàlia, no se l'hauria deixada declarar. El que van fer és diferir-la, la guerra, i fer-la inevitable per al dia de demà. No crec que passin dos anys sense que esclati la guerra. Però si segueixen obrant per por de la guerra Anglaterra i França, la guerra esclatarà quan a Hitler li convingui; perquè sempre farà el valent a la segura, sabent que els altres, per por de la guerra, no el pendran pel mot; i farà les amenaces que vulgui, i sempre serà a temps per a recular. Però aleshores ell serà el més fort. Només haurà de plantar cara d'un costat, havent abans fet seus els enemics orientals, Txecoslovàquia i Polònia."
J.M. Espanya: "Chamberlain no vol la guerra, i trctarà sempre d'evitar-la, i farà bé."
(...)
Jo: "Si en començar la guerra d'Espanya, no Chamberlain sinó tota Anglaterra, des de Mr Eden fins als laboristes, fou contrària dels republicans no fou perquè aquests fossin comunistes, sinó perquè va témer que Rússia anava a fer-se un marxapeu en l'Espanya republicana. Ara que aquest perill ha passat, torna a mirar de cara a nosaltres, però hipòcritament. Si vol amoixar Alemanya, fins exposant-se a renyir amb França, és perquè la voldria forta per poder-la llançar un dia contra Rússia. Per això ha fet els ulls grossos en la guerra del Japó, malgrat la pèrdua que la destrucció de la Xina inflingia al seu comerç.
La República i la guerra civil.
Diaris i records de Pere Coromines,
Pere Coromines (Curial, 1975)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada