Serra de Boumort, 14 de gener de 1939

A Carme Viern, Barcelona

Estimada Carmeta.

(...) Els dies de Nadal va fer un fred horrorós. Sort que nosaltres estem dins un bosc i prop d'un barranc on no hi toca l'aire i no hi fa fred. O millor dit, no hi ha fa tant fred. Jo he tingut la sort de tenir bones sabates. Sóc el que va més ben equipat i,  per tant, no he sentit tant el fred com altres que van amb espardenyes i no poden ni caminar del dolor que el fred els produeix als peus (...).
En una carta anterior et deia que ens donarien torrons per Nadal. Ara ha resultat que segons ens han dit els paquets estaven en un magatzem que va ser bombardejat i es van cremar. Sols ens han donat una mica de xampany (una ampolla per sis) i mitja botelleta de cervesa. Per tant, els torrons han passat per alt. El nostre front continua quiet i que duri.

Estimades nenes, Carmeta, Teresineta i Núria,

En primer lloc no passeu pena per no haver tingut Reis aquest any. Vosaltres demaneu que, quan torni, molt malament ha d'anar que no tingueu quelcom. M'escriureu el que voleu per poder estar preparat. Molt content que pugueu anar menjant força. Quan torni no us coneixeré. Ara, vosaltres tampoc em coneixereu. De totes maneres, jo procuraré rentar-me bé en algun poble abans de venir, que tinc esperances que serà aviat.

Força petons del vostre pare, 

Vicens Pinén, serra de Boumort, 14 de gener de 1939.

Cartes des del front,

edició d'Eloi Vila.

(Ara Llibres, 2012)