dissabte, 1 de febrer de 2014

1 de febrer de 1939

Avui ha estat un dels dies més agitats de la guerra. Al matí ha vingut, plorant, una veïna: deia que al poble han anunciat que s'emportaran tot el bestiar. Després han passat repetidament avions: hem sentit disparar els antiaeris sis vegades. Les explosions eren fortíssimes i la batzegada dels vidres impressionava. Sembla que hi ha un canó sota casa mateix, a Can Mostatxo, i un altre a Coll de Gomarca. Mentre disparaven ens arreceràvem a l'angle del menjar (jo he estat llevat una estona). Confesso que aquesta por dels antiaeris és irracional: només hi ha el perill de la metralla o, perill més remot, d'un obús que caigui sense esclatar. Però aquestes explosions seques, metàl·liques, fan angúnia: no puc evitar-ho. La Roser plorava i l'Albert tenia un aire bastant esverat. Jo em trobo molt dèbil i m'he tornat a ficar al llit a les quatre.

El vel de maia.
Dietari de la guerra civil (1936-1939)
(Edicions Destino, 1975)
Escrit des de Viladrau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada