dissabte, 1 de febrer de 2014

Barcelona, 1 de febrer de 1939

Dia de descans, almenys del cos. Ja he anat a fer cua per al pa. S’ha acabat el meu sou, que ajudava força. Aquesta pau, aquesta quietud, aquest silenci buit al convent d’aquí davant, on hi havia hagut el famós “Comitè de Carolines” (tot i que van canviar el nom del carrer) i un cop expulsats, s’hi van posar els d’aviació, sorollosos, tots castellans, que escridassaven les noies que sortien de la fàbrica, ara parada també. Diu que el Consell d’Empresa va aconseguir guardar molta matèria prima i aviat podran començar a treballar i així la meva mare podrà guanyar alguna cosa. No sabem res dels cosins i dels oncles. Només silencis. Però quina alegria dormir al meu llit i ben abrigat!

diari d'un mestre adolescent
(Edicions Proa, 2001)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada