divendres, 14 de febrer de 2014

14 febrer 1939. Maurici Serrahima.

[A Bordeus]. L'endemà, dia 14 de febrer, vaig tornar al Comité National Catholique i hi vaig tenir una llarga conversa amb el pare Dieuzayde. Amb en Raymond Dupouy s'havia posat a ajudar-nos quan, a entrada d'hivern del 1938, havia comprès el problema de la fam a Catalunya. De fet, vam convenir que continuaríem el contacte i que jo entraria al servei del Comité, però que trigaria encara, poc o molt, perquè prou que ho va veure, que m'havia d'acabar de refer. L'endemà passat em van portar al refugi que el Comité tenia instal·lat a Cadanyac -molt a la vora de Bordeus- per als bascos, sobretot dones i criatures.
Potser van ser l'agitació i l'angúnia que em va produir aquella visita el que em va ocasionar una indisposició bastant espectacular, que van qualificar d'atac de fetge, però que en el fons era només una crisi de cansament, accentuada per la manera com, refiat de la meva capacitat digestiva, tenia pressa a compensar la gana que havia passat.

Memòries de la guerra i de l'exili II
(1938-1940)
(Edicions 62, 1981)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada